“Ets una bèstia literària.
No tens plaquetes a la sang,
hi tens lletres”
Francesc Sales i Coderch, escriptor
Primera etapa: 1974-2019
Segona etapa: 2023-2024…
Ara, prenyada d’experiències, retorno de nou a la Literatura, per compartir-les, gaudir-les i fer-les gaudir.
Primera etapa 1974 - 2019
Inici
Mercè Company i González (Gràcia, Barcelona, 1947) de formació artística (Belles Arts i Fotografia).
· Sóc una pintora i fotògrafa que ha esdevingut escriptora.
Arrenco a escriure el 1974 fins al 1992, quan amb les filles –la meva font d’inspiració– ja grans, obro un parèntesi en l’escriptura.
- Necessito trepitjar nous camins i nodrir-me de noves experiències per continuar escrivint.
- L’obra literària del present és destinada als adults.
- M’impulsa aixecar les faldilles de la societat i narrar què s’hi amaga.
- Veure-ho i viure-ho ha estat un viatge apassionant i vull compartir-lo.
- El meu amic, l’escriptor Francesc Sales (el Rus), sempre em deia: “el teu marit és l’Agustí i el teu amant, la Literatura”.
- He descobert que tenia raó.
Començo pels resultats –reconeixements i bibliografia– per mostrar que tots els camins porten a Roma, ja que jo en vaig triar un, no gaire habitual en aquest àmbit, però més natural per a mi, per ser l’escriptura literària, un art creatiu entroncat amb la resta d’arts.
-premis, mencions, homenatges i reconeixements
1982 · Premi Ciutat d’Olot narrativa per a nens per La bruixa Bufuruda. · Premi Jacme March de Gavà de narrativa per a adults.
1983 · Premi Crítica Serra d’Or per En Gil i el paraigua màgic.
· Premi Enric Valor del País Valencià per La Reina Calba.
· Distinció del Ministerio de Cultura per Misión Especial Hipotenusa.
1985 · Selecció Mirlos Blancos per El germà gran.
1986 · Premi de la Generalitat de Catalunya per La història de l’Ernest.
· Premi Crítica Serra d’Or per La Nana Bunilda menja malsons.
· Premi del Ministerio de Cultura al millor llibre editat per La Nana Bunilda menja malsons.
1987 · Llista d’Honor dels Premis CCEI per La història de l’Ernest.
· Llista d’Honor Premis CCEI per La Nana Bunilda menja malsons.
· Selecció Mirlos Blancos per la Biblioteca de Munich, per La Nana Bunilda menja malsons.
· Selecció Mirlos Blancos per La història de l’Ernest.
· Selecció Mirlos Blancos per La imbècil
1988 · Finalista Premi Vaixell del Vapor per Una casa als afores.
· Llista d’Honor dels Premis Andersen, de l’IBBY, per La imbècil.
1989 · Concessió d’una ajuda de la Institució de les Lletres Catalanes per escriure el guió cinematogràfic de la seva novel·la La dama del medalló.
1990 · Selecció Mirlos Blancos per la Biblioteca de Munich, per Fa olor de primavera.
1993 · Inclosa a la llista “Los diez mejores escritores del pais” per un jurat designat per la revista Alacena.
1996 · Designada Escriptora del mes de desembre per la Institució de les Lletres Catalanes.
2000 · Medalla d’Honor de Barcelona per l’Ajuntament de Barcelona, en reconeixement a la seva trajectòria professional.
2003 · Inclusió a l’Enciclopèdia Catalana (GEC).
2011 · Nova edició de “La Nana Bunilda menja malsons”, i el compromís de no descatalogar-lo mai, sota la consideració de “conte clàssic”. Edició a càrrec de l’Ass. de Mestres Rosa Sensat i Ed Mars.
2011 · Homenatge organitzat pel Consorci de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Obra de petit format “Contes de la Nana Bunilda”, per Mercè Rubí. L’obra és representada a totes les biblioteques de la xarxa al llarg de 2011 i part del 2012.
2014 · Premi Concurs d’Idees d’El 9Nou de Premsa d’Osona SA,
per «La didàctica cromàtica de la llengua» (premi col·lectiu a
l’equip format per l’estudi Kalimba i Aula de Lletres, Escola
de les Arts Escrites).
2022 · Diploma d’Homenatge de la Universitat d’Estiu de la UVIC-UCC, en el marc de la Dotzena Escola d’Estiu de Literatura
Infantil i Juvenil; Abadia de Montserrat i Universitat de Vic-
Universitat Central de Barcelona.
2022 · Llista d’Honor de la LIJ catalana. Acte celebrat en el 40è aniversari de l’IBBYcat/Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, el 14 de novembre de 2022 al Born CCM.
-estrenes d'obra pròpia i conjunta
1986 · Cinema. Qui t’estima, Babel? Direcció Ignasi Ferré. Adaptació a guió llargmetratge de la seva narració La imbècil. Estrena a Barcelona, novembre de 1986. A Madrid, juliol, 1987.
1989 · Televisió. Los cuentos de Nana Bunilda. Direcció Tom Sabin. Sèrie de 13 episodis. Creació i escriptura guions Mercè Company i Balti Roda Brossa. Estrena a TVE1 el 7 d’octubre, 1991. A TV2 St. Cugat, setembre de 1992.
1994 · Televisió. Projecte de sèrie en dibuix animat de La Nana Bunilda menja malsons, produïda per Gakken Prod. (Tòquio). Suspès per la mort de l’il·lustrador Agustí Asensio.
1997 · Ràdio. L’hora del vici (d’escriure). Creació, guions radiofònics i direcció. Emès de setembre del 1997 a juny del 1998 conjuntament amb Gisela Asensio.
2005 · Teatre (adaptació dramatúrgica). La Presència. Teatre Patronat de la Garriga. Cia Charly Trama. Direcció Nona Asensio.
2006 · Teatre (dramatúrgia). Càsting de fantasmes (2006). Cia Charly Trama. Estrena al Teatre Patronat de la Garriga. Direcció Nona Asensio.
2009 · Teatre (adaptació lliure) La rateta que escombrava l’escaleta. Cia Charly Trama. Estrena al Teatre Patronat de la Garriga. Direcció Nona Asensio.
Representació el 2010 al Teatre Municipal de Montornès del Vallès. Temporada el 2011 al Teatre el Raval, de Barcelona. Direcció Nona Asensio.
2009 · Cantata (adaptació de) Els contes de la Nana Bunilda. Isabel Fernández, composició musical i direcció. Escola de música de Montornès del Vallès (BCN).
2011 · Teatre. Projecte teatral La Nana Bunilda menja malsons, presentat per Cia Charly Trama. Seleccionat 2n Mercat de projectes, Mostra d’Igualada.
2011 · Teatre (dramatúrgia) Prèvia al Teatreneu de La Nana Bunilda menja malsons, per Cia Charly Trama.
2012 · Teatre (dramatúrgia) La Nana Bunilda menja malsons. Estrena al Festival del Grec. Cia. Charly Trama. Direcció Nona Asensio.
-bibliografia: Àlbum il·lustrat, col·leccions i contes -1
1973
· Inici col·lecció: Els contes de l’oncle Agus (4 títols), il·lustracions, Agustí Asensio. Eurocromo. Català, castellà i italià.
1981
· El rei Taluk, il·lustracions, Agustí Asensio. Gakken, Tòquio.
· Bilinki-Bilinko, il·lustracions, Agustí Asensio. Gakken, Tòquio.
· Inici col·lecció: L’Anna i en Víctor (8 títols), il·lustracions, Agustí Asensio. Bruguera, Català i castellà.
1982
· Inici col·lecció: Els dos+1 (6 ?tols), il·lustracions, Agustí Asensio. Timun Mas, Barcelona. Català, castellà i italià.
· Kiko, el pollet, il·lustracions, Agustí Asensio. Gakken, Tòquio. 1983 en alemany per Hans Peters.
· Kilian i els dracs, il·lustracions, Agustí Asensio. Gakken, Tòquio
· En Gil i el Paraigua Màgic, il·lustracions, Agustí Asensio. P.A.M. (Publi. Abadia Montserrat), Barcelona. Català i gallec.
· El presoner del Gegant, il·lustracions, Agustí Asensio. Hymsa, Barcelona. Català i castellà.
· Bamba, el rey gordo, il·lustracions, Agustí Asensio. Alfaguara, Madrid. (Nova edició) 2009. Bamva, el rei del tron corcat. Ed del Pirata, Barcelona.
1983
· Inici col·lecció: 1983-1987 · Les Tres Bessones (9 títols), il·lustracions, Roser Capdevila. Arín/Planeta. Barcelona. Català, castellà, etc. · La Bruixa Bufuruda, il·lustracions, Francesc Rovira. Hymsa. Barcelona.
· Les peripècies d’en Quico Pelacanyes, il·lustracions, Francesc Rovira. Desano, Barcelona.
· La ciutat de les estrelles, il·lustracions, Valenana Cruz. Argos-Vergara. Barcelona. Català, castellà, euskera i gallec.
· Don Remigio el campanero, il·lustracions, Agustí Asensio. Alfaguara, Madrid.
· La bruixa Bufuruda, il·lustracions, Francesc Rovira. Hymsa, Barcelona.
· Les peripècies d’en Quico Pelacanyes, Francesc Rovira. Desano, Barcelona.
· La nit, il·lustracions, Valenana Cruz. Argos-Vergara. Barcelona. Català, castellà, euskera i gallec.
· Del color de l’aire. Diari AVUI.
1984
· Inici col·lecció: La petita fantasma (10 títols), il·lustracions, Agustí Asensio. Gakken, Tòquio. En japonès, alemany, danès, anglès i mongolès. · Inici col·lecció: Els birimboies (7 títols), il·lustracions, Agustí Asensio. Arin, Barcelona. Català, castellà i alemany.
· Les dents del lleó, il·lustracions, Paula Rëzkiznová. Argos-Vergara. Barcelona. Català, castellà, euskera i gallec
· Charlot, il·lustracions, Violeta Denou. Hymsa, Barcelona. Català i castellà.
· La casa d’en Gatus, il·lustracions, Montse Ginesta. La Galera. Català i castellà.
· La llegenda de fran Garí, il·lustracions, Valenana Cruz. P.A.M.
· La nina de drap, il·lustracions, Agustí Asensio. Gakken, Tòquio. Japonès i anglès d’EEUU. En mongolès per Cute Ow, Mongòlia 2022.
· Els ous. Diari AVUI.
· Quan anàvem a fer la ouija. Diari AVUI.
1985
· Inici col·lecció: Les Tres Bessones i… (10 títols), il·lustracions, Roser Capdevila. Arín/Planeta. Barcelona. Català, castellà, etc.
· La reina calba, il·lustracions, Mercè Arànega, País Valencià. (noves edicions, 1988, SM / 1990, Cruïlla)
· Nana Bunilda menja Malsons, il·lustracions, Agustí Asensio. Cruïlla, Barcelona. Castellà (d’Espanya i d’Orlando/Florida), danès, alemany, flamenc, finès i francès. · L’home del blat, il·lustracions, Agustí Asensio. Teide/conte, Barcelona.
· En Guillem, l’escura-xemeneies, Agustí Asensio. Hymsa, Barcelona. Català i castellà.
· Les velletes del museu, il·lustracions, Valenana Cruz. Hymsa, Barcelona. Català i castellà.
· La petita estrella. Violeta Denou. Argos-Vergara. Barcelona. Català, castellà, euskera i gallec.
· Abans de tornar les claus. Diari AVUI
-bibliografia: Àlbum il·lustrat, col·leccions i contes -2
1986
· Inici col·lecció: Aprèn màgia amb els birimboies (5 títols), il·lustracions, Agustí Asensio. Arin, Barcelona. Català i castellà.
· El món de les coses perdudes, il·lustracions, Mercè Arànega. P.A.M. Barcelona. Català i castellà.
1987
· Ángela Ratuca, mensajera exprés, 1987, il·lustracions, Agustí Asensio. Castellà, gallec, euskera, bable, alemany i francès. · Gats remullats, Il·lustracions, Agustí Asensio. Ed. Gakken, Tòquio. En mongolès per Cute Owl, Mongòlia, 2022.
1988
· Inici col·lecció: El Santi i la Nona (10 títols), il·lustracions, Horacio Elena. Ed. Timun Mas, Barcelona. En català, castellà i euskera.
· Inici col·lecció: La colla petita i el cangur (4 títols) il·lustracions, Roser Capdevila. Barcelona. Català, castellà i italià.
1989
· Inici col·lecció: Al cor del bosc (5 títols), il·lustracions, Agustí Asensio. Ed. Timun Mas, Barcelona. En català, castellà, euskera i francès. · Inici col·lecció: La granja dels arMstes (4 títols) il·lustracions Mercè Arànega. Ed. Timun Mas, Barcelona. Català i castellà.
· Fa olor de primavera. Cruïlla, il·lustracions, Agustí Asensio. Castellà, per Ed. SM, 1989 i 1992 en castellà de B.J. Orlando.
· A les golfes (Quina por!) !, il·lustracions, Agustí Asensio. Parramon. Barcelona.
· A casa de la bruixa, Il·lustracions, Agustí Asensio. Ed. Gakken, Tòquio. En mongolès per Cute Owl, Mongòlia, 2022.
1990
· Inici col·lecció: Els contes de la Nana Bunilda (6 títols), il·lustracions, Agustí Asensio. Ed. Cruïlla/SM. Barcelona/Madrid. En català, castellà, coreà, flamenc, japonès, portuguès i turc.
· Calixte i el pessebre, il·lustracions, Agustí Asensio. Ed Milán. Barcelona. Col·lecció 1000 cuentos
· ¡Qué manzana más bonita!, il·lustracions, Agustí Asensio. Ed. SM, Madrid. Ed Harcourt, espanyol.
1991
· Inici col·lecció: El drac vermell en acció (3 títols) il·lustracions José M. Lavarello. Ed. Toray, Barcelona. Català i castellà. · Benvingut a les olimpíades, Sant Jordi. Revista la Municipal, Barcelona.
· El gegant més alt, il·lustracions, Joma. Ed. Toray, Barcelona. Català i castellà.
· Sirvam, un dimoni entremaliat, il·lustracions, Montse Tobella. P.A.M. Barcelona.
· Qui pot bufar?, Il·lustracions, Agustí Asensio. Ed. Gakken, Tòquio.
1992
· Un tap ben posat, Agustí Asensio. Ed. Gakken, Tòquio. En mongolès per Cute Ow, Mongòlia 2022.
1993
· Què sóc jo?, Agustí Asensio. Ed. Gakken, Tòquio. En mongolès per Cute Ow, Mongòlia 2022.
1994
· Las vacaciones de Puc, il·lustracions, Agustí Asensio. Ed. Anaya. Madrid. Quadern de vacances. Castellà
2000
· Els reis del mambo i 11 contes més, diferents il·lustradors. GEC, l’enciclopèdia dels peats, Barcelona.
2001
· ¡Ay, que miedo las señoras! Il·lustradora, Chata Lucini. Cuentos Azules, Vapor de Vapor, Ed. SM. Madrid.
-bibliografia – Narrativa
Preadolescents
1982-1989 · (nova edició en rústega, 6 títols) Els dos+1, il·lustracions Agustí Asensio. Timun Mas Ed. En català i castellà.
- 1. On és l’oncle Ramon? Missió especial Hipotenusa Perduts a la cova
- 2. Missió especial Hipotenusa
- 3. Perduts a la cova
- 4. Dràcula
- 5. El diari d’un fantasma
- 6. Les nines de porcellana
1984 · La casa d’en Gatus, il·lustracions, Montse Ginesta. Ed La Galera, Barcelona.1984 · Don Remigio el campanero, il·lustracions, Agustí Asensio. Alfaguara. En castellà i francès.
1985 · La reina calba, il·lustracions, Mercè Arànega. Federació Enatats País Valencià, València.
1988 · (nova edició) La reina calva, il·lustracions Mercè Arànega. Ed SM, Madrid.
1985 · El germà gran, il·lustracions, Francesc Rovira. La Galera, Barcelona.
1985 · La història de l’Ernest, il·lustracions, José María Lavarello. Cruïlla/Ed SM. En castellà, alemany, brasiler, grec i coreà. 1986 · Una gàbia al menjador, il·lustracions, Francesc Rovira. Teide, Barcelona. Català i castellà.
1986 · Sota el llum d’un fanalet, il·lustracions, Roser Rius.
1989 · Cul de mal seient, il·lustracions, José Maria Lavarello. Ed Baula, Barcelona.
1989 · Pegando brincos por ahí, il·lustracions, Francesc Rovira. Ed SM, Madrid. En castellà, gallec i euskera.
1991 · Àxel, el mirall de TFR, il·lustracions d’Arnal Ballester. Ed Edebé, Barcelona. En català i castellà.
1993 · Una mentida llarga i grassona, il·lustracions, José Maria Lavarello. Edicions del Bullent, València.
1994 · (nova edició) Los dientes del León, il·lustracions Agustí Asensio. Bruño, Madrid.
2002 · (nova edició) On és l’oncle Ramon? Bromera, València.
2002 · (nova edició) Missió especial Hipotenusa. Bromera, València.
Joves
1984 · El millor reportatge. Ed Laia, Barcelona.
1986 · La imbècil. Ed Empúries, Barcelona. En castellà per Ed Lóguez, Salamanca.
1988 · El cervell perdut. Ed Empúries, Barcelona.
1989 · El barri de la lluna. Ed Empúries, Barcelona.
1991 · El gat, el taxidermista i el nord-americà, il·lustracions, Agusí Asensio. Ed Baula, Barcelona.
2011 · ¡Que miedo las señoras! Il·lustracions, Chata Lucini. Antologia Cuentos Azules. SM, Madrid.
Adults
1987 · Fer-ne 40, amb Francesc Sales i dibuixos de Roser Capdevila i Cesc. Ed Desano, Barcelona, en català i castellà.
1988 · Cria fills, amb Francesc Sales i dibuixos de Roser Capdevila i Cesc. Ed Desano, Barcelona, en català i castellà.
1989 · La Presència. Ed Timun Mas, Barcelona. Català i castellà.
1989 · La dama del medalló. Ed Ed Timun Mas, Barcelona. Català i castellà.
2000 · (nova edició) La Presència. Bromera, València.
2000 · (nova edició) La dama del medalló. Bromera, València.
2001 · (nova edició) La veu. Bromera, València.
2005 · El fill del passat. Planeta&Oxford. Barcelona/Madrid. Català i castellà.
2013 · Els gats de casa (13 contes setmanals). Revista AQUÍ, La Garriga (BCN) per Campanya 1 euro per Progat.
-bibliografia, altres Teatre
1991 · La furia de los elementos, il·lustracions, Carmen Lucini. SM/teatro, Madrid.
1991 · Muchos demonios y una bruja, il·lustracions, Carmen Lucini. SM/teatro, Madrid.
2005 · Adaptació dramatúrgica de La Presència. Estrena a la Garriga, 2005
2006 · Creació i dramatúrgia de Càsting de Fantasmes. Estrena a la Garriga, 2006.
2009 · Adaptació dramatúrgica lliure de La rateta que escombrava l’escaleta. Estrena a La Garriga, 2009.
2010 · Representació a Montornès del Vallès, el 2010 i temporada a Barcelona, al Teatre del Raval, el 2011.
2012 · Creació dramatúrgica de La Nana Bunilda menja Malsons. Estrena en el marc del Festival del GREC, 2012.
Divulgació
2001 · Personatges. Creació i caracterització. Pòrtic&ICECE, Barcelona.
Cinema i televisió
1986 · Llargmetratge Qui t’estima, Babel? Adaptació a guió de la narració La imbècil. Estrena 1986 a Barcelona i 1987 a Madrid.
1989 · Guió de 13 episodis de 5′ per a Los cuentos de Nana Bunilda. Sèrie per a TVE. Estrena 1991 a TVE i el 1992 a TV2 St. Cugat, en català.
Ràdio
1997 · 35 guions radiofònics per a L’hora del vici. Ràdio Orió, Granollers (Barcelona) Emesos de setembre del 1997 a juny de 1998, en col·laboració amb Gisela Asensio.
Música
2009 · Adaptació Els contes de la Nana Bunilda, per a Cantata.
Composició musical i direcció: Isabel Fernández. Estrena al Teatre Municipal de Montornès del Vallès, 2010.
2023 · Nova actuació el 27 d’abril al Teatre Municipal de Montornès del Vallès.
Col·laboracions a diaris i revistes
1989-1991 · Conte setmanal al Diari de Barcelona publicats com a recull sota el títol Històries de nanos i mestres, a Ed. Pòrtic. Barcelona.
1990-1993 · Contes a diverses revistes, com la Revista la Municipal.
-bibliografia - Participació en actes solidaris Projecte personal: Campanya Un euro x Progat
-bibliografia - Participació en actes literaris En síntesi
· Obra literària: 218 títols. 87, il·lustrats per Agustí Asensio. · Les traduccions superen els 260 títols en 27 idiomes.
· Dramatúrgia, divulgació, guió de cinema, de ràdio i d’audiovisuals, articles, reportatges, i altres, una trentena.
· Projectes creatius portats a terme, una vintena.
· D’ells, em predomina la campanya Un euro per Progat (2013), i els dotze contes per a adults escrits per aquesta campanya i publicats a la revista AQUÍ.
· De les obres en destaco: La Nana Bunilda menja malsons. Les Tres Bessones. El Santi i la Nona. El germà gran. La imbècil. El barri de la lluna. La història de l’Ernest. Cul de mal seient. La reina Calba. Les dents del Lleó. La Presència i El fill del passat.
Títols emblemàtics: La Presència, 13a ed. Les dentes del lleó (en castellà), 22ed. La història de l’Ernest (en castellà), 39ed…
· Els meus personatges icònics: la Nana Bunilda i el Puc.
· “Conte Clàssic”. El 2011, el Consorci de Biblioteques de Barcelona, per votació, atorga dita consideració a l’àlbum il·lustrat La Nana Bunilda menja malsons i em programa un homenatge i sessions de contes, a càrrec de Mercè Rubí.
Participació en actes literaris i altres
1987-1996 · Fòrums, conferències, xerrades, col·loquis, foment de la lectura, a escoles i centres de cultura d’arreu de Catalunya i de les diverses comunitats d’Espanya.
1997 · Conferència a l’Ateneu Barcelonès: Mercè Company, l’escriptora del mes.
2003 · Fundació Bromera, Xàtiva. Conferència: La passió obligada.
2005 · Pregó Festa Major de la Garriga. Tema central: Crear una TV local per a potenciar llengua i comunicació.
2015 · HAY FESTIVAL, Segovia. Conversa amb Anjel Lertxundi.
2016 · Volcans. BTV. 2017
2019 · UdG. Facultat d’Educació i Psicologia. Taula rodona: LiberisLiber 2019. Simposi Educació i Edició. Llegir i donar a llegir amb perspectiva de gènere.,
2019 · Conferència Els robots ens faran humans. Fundació Universitària Martí l’Humà, la Garriga.
2022 · Trobada amb Mercè Company, per Carme Rubio i Mia Güell. Prof. de la UVic-UCC en el marc de l’homenatge a l’obra de l’escriptora.
2022 · La LIJ en celebra 40. Acte d’homenatge a 40 professionals de la LIJ Catalana.
Síntesi biogràfica
Ser filla del decorador, publicista i cartellista Josep Company Torras, em dóna l’oportunitat de créixer amb una càmera de fotografiar a les mans i entre cubetes de líquid de revelar; també d’experimentar amb la pintura a l’oli tot embrutant cartons i d’embrutar-me els dits modelant fang.
Però és la perspectiva aplicada als plànols de disseny de botigues i d’estands que fa el pare, el que m’obre un món: m’amplia la mirada i em mostra l’existència de les tres dimensions.
Quan anys a venir l’escriptor Sam Abrams em defineixi com «a-moral a l’hora d’escriure i, per tant, capaç de crear mons i situacions que no manifestin cap indici de repressió o distorsió per part de l’autora» m’estarà recordant com d’important va ser per a mi aquesta descoberta.
Perquè vaig entendre que la realitat no és plana ni lineal i que allò que veig i interpreto és a causa de, dit en paraules de John Berger: Mirar és l’acte de triar. Només veiem allò que mirem. Entendre-ho i aplicar-ho influeix decisivament en la meva obra.
Perquè comprenc la raó per la qual hi ha tants punts de vista: Les nostres creences i els nostres coneixements afecten la manera que tenim de veure les coses.
També entenc que, a causa de les tres dimensions, no existeixen els límits.
Aquestes nocions les porto integrades a la meva manera de pensar, de mirar i de veure i, sobretot, d’escriure. La qual cosa em dificulta les relacions personals, més fetes a «l’estàs amb mi o contra mi». A canvi, m’obre de bat a bat l’accés a la creació sense límits.
-la perspectiva en la meva obra - 1
Aprenc a escriure mirant i estudiant aquests quadres, referents ineludibles
Veig les diferents atmosferes. Veig que el punt de fuga determina l’orientació de l’escena. Veig com estan de detallats els
primers plans, i que a mesura que es va allunyant perden definició fins a esdevenir un esbós.
Vaig a l’altra banda i em situo al punt de fuga i “miro” des d’ell, i “veig” l’escena ben diferent.
El que és detallat en el 1r pla, esdevé esbós i a la inversa.
Si el personatge mira des del frontal, veurà en detall només una part d’aquesta escena. Si el personatge amb qui parla està al fons, no veuran el mateix. Tots dos tindran raó, però tots dos poden negar la raó de l’altre perquè no la veuen, no existeix des de la seva visió.
Això permet fer interpretacions molt diferents i, alhora, coherents amb els personatges.
Com ho puc fer escrivint? He d’anar a cada personatge i mirar des d’ell, suposo. És portar la càmera a la mà i visualitzar
què enfoco. I com difumino els fons respectius? Amb genèrics?
Veig que és la composició de l’escena el primer que cal
tenir en compte. Després on estan situats els personatges i què veuen. Si estan cara a cara, l’un, serà el punt de fuga de l’altre i el que tinguin al darrere també dona informació al lector.
Quan tingui una estona, ampliré aquesta informació i en faré un pdf per deixar-lo aquí.
JM. Coetzee és un mestre de la perspectiva i de la construcció d’imatges en paraules. Espectacular.
Però cap crític en fa esment.
-la perspectiva en la meva obra i... - 2… en les relacions personals, les professionals, les anàlisis… no la puc evitar, la porto incorporada.
Marta Ormo Ruiz, 1998: «És un fet sorprenent que escrigui tantes obres, per a edats tan diferents, des dels àlbums fins a les novel·les per a joves i adults, i amb intencions tan diverses» […] Innovadora en la manera de treballar Innovadora, també en la concepció de l’àlbum il·lustrat: combinació d’imatge i de text […]. Innovadora en la veu narrativa que apareix en la seva obra. No és una veu d’adult, carregada de judicis morals i obligacions estètiques i filosòfiques, sinó una veu autèntica, adreçada als infants, que els acompanya, els agrada i els commou. Aquesta és una de les qüestions que més s’ha valorat a l’estranger i una de les causes de les nombroses traduccions. També innovadora en l’aportació de referents infantils […]. Una mirada a la seva obra ens sotmet a la perspectiva calidoscòpica, tant de personatges com de temàtiques explicades en les seves ficcions.
Bibiana Creixells, 2021: «Així mateix, considera important donar una pluralitat de mirades, i no una interpretació única dels relats (p14) […], i mostra què es pot aconseguir amb aquesta tècnica: «Els protagonistes són retratats amb profunditat i evolucionen al llarg dels relats […]. A més, la individualitat dels personatges, la seva manera d’encarar el conflicte, és en gran mesura el que fa avançar les històries. Igualment, la diversitat de personatges en cada relat afavoreix la diversitat de punts de vista […] En definitiva, no es tracta de personatges plans, sinó que s’aborden els seus interessos, pors i passions amb tota la seva complexitat (p30).».
«Per Company, la dimensió literària i artística és primordial per al creixement d’infants i joves, i va molt més enllà de l’aprenentatge de la llengua; té per objectiu crear una literatura que transcendeixi i que els interpel·li. Per assolir-la, fa ús dels diversos mecanismes de l’art i aplica a la narrativa el llenguatge visual que ha après de la pintura, la fotografia i fins i tot del cinema, com les nocions de composició i de perspectiva i l’ús de plans diferents (p34).»
Diu en John Berger a Maneres de mirar […].
Quan comencem a veure-hi, ens adonem que també ens veuen. […]
És tan obvi, que resulta fàcil.
Quan estic en un personatge, miro i veig des de les seves creences, idiosincràsia, filies i fòbies, i la seva realitat.
D’aquesta manera no se superposen ni es copien maneres de ser i de fer entre ells, ni tampoc de mi mateixa.
Em resulta profundament estimulant fer personatges molt diferents de mi perquè, experimento amb altres veus, caràcters i reaccions. M’hi puc capbussar més i més i, alhora, m’exigeix més esforç.
-entre la devoció i la passió 
La devoció: les imatges. En pintura, escultura, fotografia,
cinema…
Els professors em vaticinen un bon futur com a pintora.
Però… la passió són les històries i escriure.
Em lliuro a la passió, però de tant en tant li faig el salt amb la devoció, fent cartells i potinejant fotografies que demano a l’amiga fotògrafa.
Però, com que no ho puc evitar, també aboco la devoció en la composició i el llenguatge de les meves històries: amb paraules i signes de puntuació faig efectes de perspectiva, contrast, composició d’escena, enfocament, ressalt, efecte boirina, confusió, primers plans, plans generals, degradats, ritme, temps….
He descobert que les paraules són plastilina a les mans. Les modelo com modelava el fang.
Aquesta és la màgia. Que a partir de les idees i només amb paraules, puntuació i el control del tempo de l’escena, pugui crear mons i universos on els personatges viuen i ho fan viure als lectors. El meu repte és que els uns i els altres, ho visquin com a fets d’uns éssers reals que viuen en un determinat lloc.
Em continua fascinant el poder evocador i transformador de les paraules; l’instrument més poderós que tenim.
Experimentar-ho i comprova-ho al llarg dels anys és el que m’ha mantingut i fet créixer la passió per escriure.
-m’anomenen Escriptora del mes de desembre, 1996
Opuscle editat el 1996.
“…Mercè és a-narcisista i, per tant, capaç de crear personatges autònoms que no siguin una projecció poc dissimulada d’ella mateixa. ”
Fotografia Pere Virgili
Ella no diu: “Pobrets! Tanqueu els ulls!”, sinó: “Obriu els ulls, pobrets!”
Bibiana Creixans.
Grau en Llengua i Literatura catalanes
Marta Ormo i Ruiz
“No hi ha una veu
moral que silencia certs
assumptes
perquè l’infant no
pateixi, considerant-lo
un ésser inferior o
sobreprotegint-lo, si no
que considera que és
millor viure amb la
veritat per acceptar-la i
no formar éssers
insegurs…”
-descobreixo que aplicar la perspectiva + punt de fuga m’aporta versatilitat
”Cadascú en el seu art, tant Mercè Company com Agustí Asensio, tenen facilitat narrativa i transmeten la seva diversa interpretació de la realitat amb un tractament essencial de tot creïble.”
Sóc esquerrana de mà, peu i ull. A casa, cap problema. A l’escola, les monges em van obligar a fer servir la dreta. Em van fer un favor.
Vaig aprendre a escriure amb la dreta i escric amb totes dues mans a l’hora. Amb l’esquerra, la que es diu “escriptura de mirall”.
El 1986 o 87, per interès d’un grafòleg de Saragossa, em van fer un estudi a fons a la facultat de fisiologia humana (crec que aquest era el nom) de Madrid.
El diagnòstic fou que era “un cervell complet”. El metge em va compadir: “Siempre estarás entre la pasión y la razón, y no ves los límites”.
És cert, per a mi, no existeixen. Sempre veig totes les cares de qualsevol situació i sense límits; també que tot és possible. Aquesta és la causa de poder crear històries i personatges tan diferents, ja que miro des d’ells de manera natural i enfoco les seves realitats des de totes les perspectives possibles.
Aquesta manera de veure m’ha aportat avantatges, però també inconvenients, malentesos i males interpretacions.
Buscant formes d’entendre “la realitat” com es veu, vaig descobrir que tancant un ull i mirant al voltant veia una realitat plana, estàtica, ofegadora, sense porta de fugida, i vaig entendre el clàssic “no és possible…”.
Quan escrivia –i escric– els moments foscos o desesperats dels personatges, només em cal tancar un ull per immergir-me en la sensació d’ofec que els provoca.
No veure els límits ha condicionat i condiciona la meva obra, ja que determinats temes no els puc tocar o anar a fons, perquè tot allò que puc veure i argumentar crearia polèmica a més d’un col·lectiu, i fer- ho superficial, per a mi, seria trair la literatura.
Així i tot i, en la novel·la que he acabat m’arrisco bastant. En parlo més avall.
Si més no, això d’escriure amb totes dues mans
és un espectacle per a les criatures, que es
queden al·lucinades.
Jo sempre recomano que ho provin, ja que és
un estímul important pel cervell.
-l’altra cara
· En 1992 ja havia fet l’obra pensada a per petits i joves.
· Ja l’havia gaudit compartint-la amb l’Agustí i els col·legues.
· La censura ja treia el nas: “això no és gaire pedagògic, Mercè…”
· Temia repetir-me i copiar-me a mi mateixa.
· Ja havia entrat en el cinema i m’apassionava.
· Era un art que començava a casa nostra i no tan impostat i solemne com el de la literatura, aleshores.
· I les nenes, s’havien fet grans.
L’estiu de 1992 va ser la fi d’aquesta etapa.
L’1 d’agost del 1994, l’Agustí va morir atropellat per un cotxe, i poc després va morir el meu amic Francesc Sales (el Rus), d’un vessament cerebral. AI darrere s’hi van sumar uns quants més. El meu gendre em va dir: En una tragicomèdia es podria titular «El desfile de la mort«. Em regalava una idea i li ho vaig agrair. Potser algún dia l’escriuré.
Va ser l’inici d’una nova etapa; les filles i jo unides amb un objectiu comú i compartit: reconstrucció.
© 2023. Mercè Company, tots els drets reservats. © 2023. Borja Mitjans, disseny web.